Cursos

El tercer curs va reunir experts internacionals per revisar l’evolució de NOTES i els problemes que encara condicionaven el seu pas a la clínica: elecció de la via d’accés, entrada transgàstrica, tancament segur i prevenció de complicacions. Les sessions pràctiques van incloure tècniques de resecció endoscòpica i dissecció submucosa, mentre que la robòtica i els nous instruments apareixien com a possibles solucions a les limitacions de l’endoscopi flexible. El programa es va obrir, a més, a l’endoscòpia terapèutica —ablació de l’esòfag de Barrett, ERCP i EUS— i al tractament endoluminal de l’obesitat. El butlletí mostra un moment de transició: NOTES continuava sent l’eix, però ja servia per impulsar procediments que acabarien tenint recorregut clínic propi.

Amb més de 150 participants, el quart curs va posar el focus en els límits tècnics que continuaven frenant NOTES: accés segur, orientació dins la cavitat, tancament i sutura. Es van comparar sistemes de tancament i ancoratge, es van debatre la cirurgia per port únic i les possibilitats de la robòtica i es va mantenir una part important de treball en model animal. La reunió també va dedicar espai a la dissecció i resecció endoscòpica, a les anastomosis i al tractament de l’obesitat. El segon dia va ampliar clarament el territori cap a l’endoscòpia terapèutica endoluminal, amb EUS com a via de rescat quan ERCP no era possible. Més que presentar una única tècnica, el curs discutia quines eines necessitava una endoscòpia capaç d’intervenir fora de la llum digestiva amb seguretat.

La cinquena edició va coincidir amb el salt clínic del projecte. WIDER News recull el debat entre NOTES experimental i NOTES clínic, el desenvolupament de POEM i l’entrada de noves plataformes de sutura endoscòpica, entre elles les que permetien aproximar teixits amb una lògica més pròxima a la cirurgia. També es van presentar dissecció submucosa i resecció transmural, aplicacions toràciques, colangioscòpia, drenatges i tractament de l’obesitat. Una part del curs es va dedicar a la formació del futur especialista i a la necessitat de combinar competències endoscòpiques i quirúrgiques. Durant la trobada de CosmoCaixa, l’equip va presentar el cas de resecció de gruix complet d’un tumor de còlon amb tancament endoscòpic, un dels exemples que millor resumien el pas del laboratori a un pacient seleccionat.

El sisè curs va ampliar notablement el territori mèdic. Al costat de NOTES es van discutir POEM, cirurgia colorectal per vies naturals, sutura endoscòpica, robòtica i cirurgia de l’obesitat. L’agenda va incloure resecció de gruix complet, tancament de perforacions, dissecció submucosa, noves plataformes de treball i procediments guiats per ecoendoscòpia. L’equip arribava, a més, amb experiència clínica acumulada en resecció transmural i amb línies experimentals sobre anastomosis i accés a òrgans fora de la llum digestiva. El butlletí reflecteix una transició clara: NOTES continuava sent l’origen intel·lectual del curs, però part de les solucions desenvolupades al voltant de l’accés, el tancament i la navegació començaven a integrar-se en una endoscòpia terapèutica menys dependent de la idea de «cirurgia sense cicatrius».

La setena edició va concentrar bona part del programa en resecció endoscòpica avançada: EMR, ESD i tècniques de resecció de més profunditat fins a arribar a la resecció de gruix complet. Es van debatre el tancament de perforacions, els abordatges transanals i les estratègies híbrides amb laparoscòpia, a més de POEM i de l’ecoendoscòpia terapèutica quan ERCP no podia resoldre el drenatge. L’agenda també va incloure patologia biliopancreàtica, obesitat i robòtica. En les discussions apareix un canvi de criteri important: ja no n’hi havia prou de demostrar que un procediment NOTES es podia fer; calia comparar-ne la morbiditat, la dificultat i la utilitat amb alternatives endoscòpiques i quirúrgiques consolidades, i decidir en quins pacients oferia un avantatge real.

Sota el lema «Temps nous», la vuitena edició va mostrar com el camp s’estava reorganitzant al voltant de tècniques que havien crescut al costat de NOTES. POEM i LECS convivien amb resecció endoscòpica avançada, EUS terapèutica, tancament de perforacions i fístules, hemostàsia i tractament endoscòpic de l’obesitat. Les memòries d’aquell any situen, a més, l’equip treballant en drenatges guiats per ecoendoscòpia, tractament de la síndrome de Bouveret i noves solucions per a complicacions de la resecció. El curs va contraposar endoscòpia endoluminal, cirurgia laparoscòpica i procediments cooperatius, amb una pregunta més clínica que tecnològica: quin abordatge era realment menys invasiu i en quins pacients compensava substituir o complementar la cirurgia.

El novè curs va consolidar l’endoscòpia intervencionista com a eix. Hi va haver sessions sobre ESD, resecció mucosa i resecció de gruix complet, sutura i tancament de perforacions, pàncrees i drenatges, esòfag de Barrett i tractament bariàtric i metabòlic. POEM continuava ocupant un lloc important, mentre que l’ecoendoscòpia es presentava cada vegada més com una eina terapèutica i no només diagnòstica. També es van revisar les fronteres entre NOTES, cirurgia endovisceral i cirurgia transluminal, i el paper de les tècniques híbrides. El butlletí permet veure amb claredat com diverses idees nascudes al laboratori —crear accessos, tancar defectes, treballar per túnels o connectar estructures— deixaven de ser una demostració experimental per convertir-se en procediments amb indicacions clíniques pròpies.

El número del desè aniversari serveix també com a balanç d’una dècada de canvis. POEM, STER, sutura endoscòpica, EUS terapèutica i cirurgia endoluminal apareixen com a part de l’ecosistema tecnològic que havia crescut al voltant de NOTES. Es van discutir reseccions de gruix complet, nous dispositius de tancament, drenatges, tractament del reflux i de l’obesitat i procediments cada vegada més complexos fets des de la llum digestiva. El debat sobre qui els havia de practicar va portar a una idea repetida durant el curs: l’aparició d’un «intervencionista digestiu» amb coneixements d’endoscòpia i cirurgia. Les retransmissions en directe des de Vall d’Hebron permetien confrontar aquesta discussió amb casos reals i amb les dificultats tècniques de cada procediment.

L’onzè curs es va centrar en tècniques ja molt pròximes a la pràctica clínica: POEM, EUS terapèutica, anastomosis creades amb stent, tancament de perforacions, resecció avançada i tractament endoscòpic de l’obesitat. Hi va haver sessions sobre drenatge biliar, nous materials, tractament de complicacions quirúrgiques i procediments transmesos en directe des de Vall d’Hebron. Les taules de NOTES clínic van conviure amb endoscòpia terapèutica endoluminal i cirurgia mínimament invasiva, senyal que les fronteres del curs s’havien eixamplat. El butlletí recull, a més, una discussió molt pràctica sobre selecció de pacients, seguretat, resolució de complicacions i cost-efectivitat: la innovació deixava d’avaluar-se només per la novetat i passava a comparar-se amb les alternatives disponibles.

La dotzena edició va abordar la cirurgia mínimament invasiva des d’una perspectiva clarament multidisciplinària. Es van revisar resecció de gruix complet, ESD, POEM i G-POEM, drenatge biliar i vesicular guiat per EUS, tractament endoscòpic de fístules i perforacions i complicacions de la cirurgia bariàtrica. També es van discutir ERCP complexes, noves pròtesis i tècniques de sutura. El volum de continguts dedicats a EUS mostra fins a quin punt l’ecoendoscòpia havia passat d’ajudar al diagnòstic a crear vies de drenatge i accés terapèutic. La robòtica apareixia ja com el pas següent per integrar imatge, navegació i intervenció, i preparava el terreny per a la sala multifuncional que WIDER presentaria l’any següent.

La 13a edició va incorporar les noves instal·lacions i el robot Artis Pheno al mateix curs. Es van debatre resecció duodenal i de gruix complet, noves tècniques de sutura, POEM i STER, NOTES clínic, EUS terapèutica, drenatges i procediments híbrids. El programa va dedicar, a més, un espai destacat a la intel·ligència artificial aplicada a la detecció i caracterització de lesions, a la predicció histològica i al suport durant la polipectomia, un tema que gairebé no havia aparegut en edicions anteriors. Les retransmissions en directe van permetre mostrar com la imatge radiològica tridimensional i l’endoscòpia podien treballar en una mateixa sala. El butlletí retrata així una edició en què WIDER ja parlava tant de navegació, robòtica i IA com dels accessos naturals que havien donat origen al projecte.

La 14a edició, celebrada en format híbrid després de la interrupció de 2020, mostra fins a quin punt el camp havia canviat des dels primers cursos. La intel·ligència artificial ocupa una sessió pròpia, amb sistemes per a detecció i caracterització de lesions, navegació i plataformes robòtiques; també es revisen G-POEM per a gastroparesi, ESD i resecció de gruix complet, noves tècniques de sutura, cirurgia òptica i de precisió, i l’ús d’imants en procediments híbrids. L’ecoendoscòpia apareix plenament com a eina terapèutica: drenatge biliar i pancreàtic, LAMS, gastrojejunostomia, tractament de necrosi pancreàtica i ablació guiada per EUS. El programa aborda, a més, POEM i reflux, cirurgia colorectal, tractament endoscòpic de l’obesitat i l’impacte de la COVID-19 en el cribratge de càncer colorectal. Durant el curs es presenta la setena edició de Digestive Endoscopy Terminology, amb Armengol-Miró entre els seus editors. El butlletí retrata una endoscòpia molt més àmplia que el NOTES original: menys centrada a demostrar una via d’accés i més a combinar imatge, navegació, sutura i teràpies mínimament invasives per resoldre problemes clínics concrets.